Sala de miralls, el nou dietari de Feliu Formosa

Primer va ser El present vulnerable. Després A contratemps. Més tard El somriure de l’atzar. I ara, Sala de miralls, el darrer dietari de Feliu Formosa.

En un moment de la nostra història en què semblen molt més importants els vaivens de l’economia global, la notícia d’un nou dietari de Feliu Formosa passa a ser superlativa.
L’escriptor Iván Thays titulava fa poc un dels posts del seu bloc «Vano oficio»: «Escriure és una revolució», i potser hi hagi poques frases més encertades.

Aquest nou dietari, Sala de miralls, ens situa en una posició de privilegi com a espectadors de la imprescindible trajectòria de Feliu Formosa com a home de lletres, un dels nostres escriptors que més han sabut explicar-se i explicar-nos com l’escriptura –i la seva inseparable companya, la lectura– ens fa més humans i més lliures.

Es tracta, doncs, d’una ocasió única per als amants de la literatura fragmentària, aquella que, al capdavall, conforma el tot a través de la nostra intel·ligència.