Aigües de fang

Aigües de fang. Riuades d’Albal i la comarca de l’Horta (1864-1957)

Premi d’Estudis i Investigació d’Albal

En terres valencianes pràcticament no hi ha riu o barranc (de llit sec i inofensiu la major part de l’any) que no es transforme en algún moment en una rambla furiosa d’aigua i fang que ho arrossega tot al seu pas, destrossant cases, camps i empreses, provocant grans pèrdues econòmiques i centenars de persones damnificades. Albal ha patit històricament l’impacte de fortes avingudes fluvials pels desbordaments dels barrancs de Xiva, Picassent i la Foia. En tenim documentades nou riuades de gran magnitud, essent les més destructives les de 1864, 1897 i 1957. La més devastadora fou la Gran Riuada de 14 d’octubre de 1957 inundà el 70 % del terme d’Albal, deixant 178 famílies damnificades i una forta peuada de destrucció en el barri de la Florida i l’agricultura.

Aquest llibre narra les repercussions econòmiques i socials que provocaren algunes riuades catastròfiques a Albal durant 1864-1957, fent una història contextualitzada en la que s’incorporen elements de la vida nacional i local de l’últim terç del segle XIX i els anys cinquanta del XX. L’estudi dóna també una visió global dels efectes de la riuada de 1957 en la comarca de l’Horta. També fa una revisió als projectes hidràulics de defensa contra inundacions que s’han realitzat o planificat per al futur per a mitigar els efectes devastadors de les riuades a Albal i l’Horta, sense oblidar que ninguna infraestructura hidràulica ofereix una solució total i definitiva a les inundacions. L’aigua sempre torna al seu llit, convé estar alerta, el major risc és oblidar que pot tornar a passar.