Una antierudició erudita

Salvador Vendrell “compren perfectament (i ho posa en pràctica, cosa encara més difícil) que un assumpte complex està format per un nombre indeterminat de qüestions fàcilment comprensibles. I és justament això el que fa: desgranar-les una a una fins que pot presentar al lector un text intel·ligible. Podríem dir per tant que és una antierudició erudita. Una antierudició que serveix per bastir articles senzills en la forma, però que traspuen una profunda reflexió prèvia i conviden a que hi pensem després de la lectura”. Amb aquestes paraules que li dedica Urbà Lozano al seu bloc Més content que un gínjol al llibre de Salvador Vendrell Columnes de paper, ens despedim del llibre del mes fins a després de l’estiu… Alguna suggerència? [Més informació]