En Paradís en perill Vicent Berenguer testimonia d’una manera molt personal quines són les seues fonts i fidelitats literàries. Com haurà comprovat la lectora o el lector, pràcticament tot aquest recull poètic està farcit de referències a autoritats poètiques i són recurrents les evocacions a éssers estimats o rellevants per al poeta. Des d’aquesta perspectiva és indefugible fer referència a la metàfora del despullament davant de qui llegeix. Gràcies a les petjades en forma de cites i referències literàries Berenguer ens dóna pistes sobre quines són les espurnes que engeguen els ressorts de l’expressió poètica.»