Nocturn sense acordions

Nocturn sense acordions és la crònica d’un munt de nits i d’insomnis. La tremenda urpa de la soledat i la perplexitat davant la realitat humana, engrapa la gola del poeta i el fa mormolar sense forces el sentit abstracte del que l’afligeix. Totes aquelles coses que l’abismen van apareixent en els versos: abandó, mort d’éssers estimats, medicació, realitat odiada. Brutalment, rebolcant-se entre llençols, li sobrevenen imatges plenes de dolor i ràbia embolcallades del terrible volum dels inexplicables sons de quan tothom dorm que s’alternen amb els gèlids silencis de la foscor.